Desenvolupar la intel·ligència per mitjà del joc

Benvolguts pares, mares i tutors legals

Avui parlarem de com ajudar a desenvolupar la intel·ligència per mitjà del joc.

En el desenvolupament del nen un dels aspectes que més afavoreixen el progrés de la seva intel·ligència és el joc i la multitud d’oportunitats que aquest suposa per a l’estimulació dels infants. Hem de tenir present, que la intel·ligència té multitud de vessants que requereixen una similar estimulació per a que els nens tinguin un desenvolupament equilibrat en les diferents àrees.

A l’actualitat es parla de que disposem d’unes 8 intel·ligències diferenciades, teoria desenvolupada pel psicòleg americà H. Gardner, i per suposat no tenim el mateix rendiment en totes elles, sinó que podem tenir una gran capacitat en una i un baix rendiment en una altra.

A continuació parlarem de les diferents intel·ligències i com les podem estimular per mitjà del joc:

Intel·ligència lingüística: es refereix a la capacitat relacionada amb el llenguatge, tant en la comprensió com en la seva expressió. Un exemple seria un escriptor o un poeta.
o Pel que fa a jocs i altres eines que podem utilitzar per estimular la intel·ligència lingüística podríem parlar d’endevinalles, cançons, jocs d’encadenar paraules...

Intel·ligència corporal o kinèstesica: es refereix a la capacitat per a utilitzar de forma precisa i exacte el nostre cos, tant pel que fa a moviments globals com córrer o ballar com a moviments fins. Un exemple seria un cirurgià.
o Pel que fa a jocs: podem parlar tant dels de tipus motor més gruixut com qualsevol tipus d’esport fins als moviments més fins com els jocs de construcció o de crear collarets amb boletes.

Intel·ligència musical: la capacitat per a percebre el ritme, tant pel que fa a l’escolta com a la producció musical per mitjà d’instruments o el cant. Un exemple seria un compositor, cantant.
o En quant a la seva estimulació la formula més eficaç consisteix en l’exposició a la música de forma el més precoç possible, especialment la música clàssica simfònica, però també esdevenen una eina important els jocs de seguiment de ritmes, les cançons infantils o bé els jocs d’afinar l’oïda com descobrir sorolls o instruments a la naturalesa o a la música.

Intel·ligència espacial: es tracta de l’habilitat per a percebre i representar-se l’espai, serien habilitats pròpies d’un arquitecte, un fotògraf, un artista, etc.
o Per a l’estimulació una de les formes més eficaces és l’ús de jocs de construcció, així com el dibuix o els jocs d’exterior com les curses d’orientació. Així mateix jocs complexos com els escacs ajudaran a desenvolupar aquesta capacitat.

Intel·ligència lògico – matemàtica: aquesta intel·ligència s’ocupa de la capacitat de resoldre problemes en els que no hi estigui implicat el llenguatge. Seria la intel·ligència més pròpia d’un matemàtic, un enginyer o un economista.
o La forma d’estimular aquesta intel·ligència seria la presentació de situacions problemàtiques i la cerca d’eines per a la seva resolució, aspecte que es pot desenvolupar tant a partir de jocs de taula.

 Intel·ligència interpersonal: podríem parlar de la nostra capacitat per a relacionar-nos socialment d’una forma eficaç i satisfactòria, resoldre adequadament els problemes interpersonals i comprendre i saber actuar conforme als sentiments dels altres.
o En aquest àmbit el joc esdevé de gran importància. Els jocs grupals i d’equip afavoreixen l’aprenentatge d’aquestes habilitats. No obstant, els jocs de simulació de situacions quotidianes, seran els que ens podran ajudar més en aquest sentit en aquestes edats.
 

Intel·ligència intrapersonal: probablement aquesta sigui una de les intel·ligències que més tard es desenvolupen, es tracta de la capacitat d’autoconeixement, autocontrol, identificació de les emocions pròpies i regulació del pensament. Podríem parlar de la intel·ligència pròpia d’un filòsof o un escriptor per exemple.
o Per anar potenciant aquesta intel·ligència, tot i que a les primeres edats resulta difícil, podem emprar jocs que estimulen l’atenció i la concentració com: cercar diferències o els jocs de taula que impliquen l’ús d’estratègia.

Intel·ligència naturalista: es tracta de la capacitat per copsar la natura, comprendre-la i poder actuar sobre ella de forma eficaç. Es tractaria de la intel·ligència pròpia de persones que treballen i viuen en contacte amb la natura com pagesos, botànics, biòlegs.
o La millor manera d’estimular aquesta mena d’intel·ligència consisteix en l’experimentació i la vivència de la natura, així el contacte amb aquesta resultarà fonamental pel seu desenvolupament.