El fracàs escolar

Benvolguts pares, mares i tutors legals,

Un cop més, publiquem un article per tal que conegueu cada cop millor els vostres fills i filles.

En aquest cas, el tema a tractar serà el fracàs escolar: què és i com podem evitar-lo des de l’educació infantil i encarat des del vessant psicosocial i de la importància de la intervenció familiar. A més a més, amb aquest article pretenem posar a la vostra disposició una guia que us pugui servir de referent en cas que us sigui necessària.

Què és el fracàs escolar? Parlem de fracàs escolar quan un alumne/a no és capaç d’assolir les competències suficients per obtenir la titulació acadèmica mínima i obligatòria. Es dona per causes força diverses i, generalment, la causa no només recau en l’estudiant sinó que també en el professorat, autoritats educatives, polítiques educatives i família.

El fracàs escolar és totalment evitable (com més prematura sigui la intervenció, més efectiva resulta), i tot i que és possible que l’infant pateixi alguna dificultat, cal que observem bé per detectar-la o descartar-la i simplement motivar l’infant.

Si a casa us adoneu d’algun tipus de dificultat que pateix l’infant, cal que l’observeu i poseu en marxa les accions necessàries per poder-les superar: acudir a un professional per assessorar-se, parlar-ne amb el professorat, adequar les explicacions per tal que pugui seguir-les, adequar els objectius marcats per tal que l’infant no es desmotivi amb més fracàs... Si ningú s’adona d’aquestes limitacions o no se’n dóna la importància necessària l’infant pot patir trastorns en l’aprenentatge, que s’aniran acumulant curs rere curs i donaran pas al fracàs escolar. Per tant, és força important que observeu l’infant detalladament en diversos contextos.

En la cadena del fracàs escolar l’esglaó més dèbil és l’infant, en primer lloc perquè és un infant, en segon lloc perquè té dificultats que no pot evitar i, en tercer lloc perquè no és pedagog, psicòleg, mestre ni cap professional capaç de reconduir el seu propi aprenentatge. Per tant, és molt important no fer recaure la culpa a sobre seu. Això, no vol dir que els docents o les famílies en siguin els responsables, sinó que a partir d’un infant amb dificultats i l’aplicació d’unes acciones educatives poc encertades ha aparegut una problemàtica que cal solucionar.

A més a més, aquest infants ho passen malament, especialment si a causa d’aquestes dificultats són humiliats, castigats o rebutjats. Cal que entenguem que aquests infants són una part de la realitat i no un problema, el problema es dóna quan els adults responsables no resolen la situació i, per tant, els condemnem al fracàs.

És un bon procediment detectar quina és la dificultat concreta que planteja l’infant, posteriorment detectar-ne els factors que hi intervenen i, finalment, construir un programa especial per aquests infants amb objectius assolibles i portar-lo a la pràctica.

Per finalitzar, m’agradaria fer esment de les dificultats més freqüents que desencadenen en fracàs escolar si no estem suficientment atents (molts cops són nivells molt baixos i per això passen desapercebuts): TDAH (infant molt distret, amb baixa o nul·la concentració, molt mogut...), retard mental (errors globals en quasi tots els aprenentatges des de la primera infància), espectre autista (difícil connexió social amb iguals i adults), depressió infantil (trist, insegur, ansiós, irritable...), trastorns específics de l’aprenentatge (dislèxia, discalculia, retard psicomotriu...), trastorns funcionals del comportament (infants sense o amb poques normes, insegur, amb manca d’hàbits, desinteressat...) o trastorns dispedagògics (infants que passen de curs sense l’assoliment de les competències o capacitats marcades per aquell curs).

En conclusió, si creus que el teu fill pateix algun problema cognitiu que pot dur-lo al fracàs escolar:

1.   Avalua l’existència o no dels símptomes més freqüents

2.   Acut a un professional (la depressió i el dèficit d’atenció pot ser tractat pel pediatra, els trastorns específics cal que els tractin psicopedagogs preferiblement de l’escola)

3.   Davant de qualsevol cas de dubte cal que diguis el teu fill a un servei o centre de psiquiatria infantil on puguin assessorar-te psicòlegs, psicopedagogs i/o logopedes

Esperem haver-vos servit d’ajuda un cop més! Fins la propera!