Benvolguts pares i mares, tutors i tutores
legals,
En l’article que avui us publico parlarem
sobre el llenguatge verbal i la seua evolució. Tot seguit us l’explico.
EL LLENGUATGE VERBAL I L’EDUCACIÓ INFANTIL
Des de el
naixement el nadó ja es comunica mitjançant diferents tipus de llenguatge: el
plor, el somriure, gestos…
A mesura que
l’infant es va desenvolupant va adquirint nous aprenentatges sobre el diferents
tipus de llenguatge: el llenguatge verbal, el musical, el plàstic, el
matemàtic…
Tot llenguatge
és comunicació i per tant, és un instrument que, com qualsevol altre, per
poder- se’n valer s’ha de conèixer.
Afavorir el
desenvolupament del llenguatge és un dels objectius primordials de l’etapa de
l’educació infantil.
L’EVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE VERBAL
Què és el llenguatge verbal? El llenguatge verbal és una de les facultats específiques de l’ésser humà, aquesta facultat,
però, no es desenvolupa per ella mateixa, sinó que necessita un medi social que
la potenciï. Primer la família i després altres agents socials.
FACTORS QUE AFAVOREIXEN L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE(estímuls del pares, educadors/es, etc.):
FACTORS QUE AFAVOREIXEN L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE(estímuls del pares, educadors/es, etc.):
- Fisiològics i cognitius (interns i localitzats
en el subjecte) o Factors que depenen de l’ infant i el seu
desenvolupament.
- Externs o ambientals.
Factors
fisiològics: o
(Factors que depenen de l’infant i el seu desenvolupament.)aparell de
fonació.
Els mecanismes d’adquisició del llenguatge que depenen de l’infant són:
- El grau de percepció sensorial; agudesa
auditiva i visual. Serveix per emetre o captar els estímuls de l’exterior.
- Especialització de l’aparell de fonació;
a través del plor, l’infant posa en funcionament per primera vegada
l’aparell de fonació. La capacitat del sistema fono articulatori (laringe,
cordes vocals, paladar, llengua, dents, llavis,..) Serveix per executar
les ordres a través de gestos, sons o paraules.
Factors cognitius: la percepció, l’atenció, la memòria i la
imitació.
El cervell humà és el
responsable del funcionament neurològic i el control
voluntari de l’emissió dels sons.
Percepció: ens serveix per posar-nos en contacte amb el món a través dels sentits.
En el cas del llenguatge els dos sentits més implicats són l’oïda i la vista.
Atenció: la percepció es
va desenvolupant, els infants són capaços de mirar i escoltar amb més
intencionalitat, durant més temps i de manera més selectiva. Primer és una
atenció momentània i després serà una atenció voluntària i controlada.
La memòria: recull i organitza els diferents tipus d’informació de les paraules.
Així l’ infant n’aprèn la pronunciació, el significat, la manera de
combinar-les i d’usar-les.
La imitació: primerament l’ infant realitza una imitació directa de l’adult i més
endavant porta a terme una imitació diferida (amb absència del model).
Factors ambientals: afectivitat, procés d’ensenyament – aprenentatge i context
sociofamiliar.
Afectivitat: està envoltat de l’atenció d’adults
disposats a interpretar els seus esforços comunicatius, i és justament això el
que dóna a l’ infant la confiança necessària per iniciar la comunicació.
El procés d’ensenyament –
aprenentatge(procés E-A): cal que l’adult li
parli. És l’adult l’encarregat de descodificar i codificar el que l’ infant diu
i d’aquesta manera hi atribueix un significat, que l’ infant aprendrà.
El context sociofamiliar: lligat als factors
afectius i d’ensenyament - aprenentatge que hi ha a l’entorn on creix l’infant.
Les persones adultes contribuiran a
interaccionar amb l’infant a través dels mecanismes següents:
- una estimulació adequada, que propiciï la
comunicació.
- una comunicació motivadora, que faciliti la
interacció.
- una interacció qualitativa, mitjançant la qual
es sàpiga escoltar i contestar adequadament.
- l’animació i invitació a la imitació, com a
element d’aprenentatge.
Gràcies i fins una altra!
No hay comentarios:
Publicar un comentario