jueves, 29 de mayo de 2014

El llenguatge verbal


Benvolguts pares i mares, tutors i tutores legals,

En l’article que avui us publico parlarem sobre el llenguatge verbal i la seua evolució. Tot seguit us l’explico.

EL LLENGUATGE VERBAL I L’EDUCACIÓ INFANTIL

Des de el naixement el nadó ja es comunica mitjançant diferents tipus de llenguatge: el plor, el somriure, gestos…

A mesura que l’infant es va desenvolupant va adquirint nous aprenentatges sobre el diferents tipus de llenguatge: el llenguatge verbal, el musical, el plàstic, el matemàtic…

Tot llenguatge és comunicació i per tant, és un instrument que, com qualsevol altre, per poder- se’n valer s’ha de conèixer.


Afavorir el desenvolupament del llenguatge és un dels objectius primordials de l’etapa de l’educació infantil.


L’EVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE VERBAL

Què és el llenguatge verbal? El llenguatge verbal és una de les facultats específiques de l’ésser humà, aquesta facultat, però, no es desenvolupa per ella mateixa, sinó que necessita un medi social que la potenciï. Primer la família i després altres agents socials.

FACTORS QUE AFAVOREIXEN L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE(estímuls del pares, educadors/es, etc.):

  • Fisiològics i cognitius (interns i localitzats en el subjecte) o Factors que depenen de l’ infant i el seu desenvolupament.
  • Externs o ambientals.

Factors fisiològics: o   (Factors que depenen de l’infant i el seu desenvolupament.)aparell de fonació.
Els mecanismes d’adquisició del llenguatge que depenen de l’infant són:
  • El grau de percepció sensorial; agudesa auditiva i visual. Serveix per emetre o captar els estímuls de l’exterior.
  • Especialització de l’aparell de fonació; a través del plor, l’infant posa en funcionament per primera vegada l’aparell de fonació. La capacitat del sistema fono articulatori (laringe, cordes vocals, paladar, llengua, dents, llavis,..) Serveix per executar les ordres a través de gestos, sons o paraules.

Factors cognitius: la percepció, l’atenció, la memòria i la imitació.
El cervell humà és el responsable del funcionament neurològic i el control
voluntari de l’emissió dels sons.

Percepció: ens serveix per posar-nos en contacte amb el món a través dels sentits. En el cas del llenguatge els dos sentits més implicats són l’oïda i la vista.
Atenció: la percepció es va desenvolupant, els infants són capaços de mirar i escoltar amb més intencionalitat, durant més temps i de manera més selectiva. Primer és una atenció momentània i després serà una atenció voluntària i controlada.
La memòria: recull i organitza els diferents tipus d’informació de les paraules. Així l’ infant n’aprèn la pronunciació, el significat, la manera de
combinar-les i d’usar-les.
La imitació: primerament l’ infant realitza una imitació directa de l’adult i més endavant porta a terme una imitació diferida (amb absència del model).

Factors ambientals: afectivitat, procés d’ensenyament – aprenentatge i context sociofamiliar.

Afectivitat: està envoltat de l’atenció d’adults disposats a interpretar els seus esforços comunicatius, i és justament això el que dóna a l’ infant la confiança necessària per iniciar la comunicació.

El procés d’ensenyament – aprenentatge(procés E-A): cal que l’adult li parli. És l’adult l’encarregat de descodificar i codificar el que l’ infant diu i d’aquesta manera hi atribueix un significat, que l’ infant aprendrà.

El context sociofamiliar: lligat als factors afectius i d’ensenyament - aprenentatge que hi ha a l’entorn on creix l’infant.

Les persones adultes contribuiran a interaccionar amb l’infant a través dels mecanismes següents:
  • una estimulació adequada, que propiciï la comunicació.
  • una comunicació motivadora, que faciliti la interacció.
  • una interacció qualitativa, mitjançant la qual es sàpiga escoltar i contestar adequadament.
  • l’animació i invitació a la imitació, com a element d’aprenentatge.

Gràcies i fins una altra!

No hay comentarios:

Publicar un comentario