La primera vegada que els infants van a l'escola

Benvolguts pares, mares i tutors legals

Avui parlarem sobre la primera vegada que els infants van a l’escola.

El començament de l'any escolar és sinònim de cares tristes, plors i enrabiades per a molts petits. El adaptar-se a altres llocs i altres persones és una cosa que, com a éssers humans, haurem de fer en repetides ocasions durant tota la nostra vida i sempre hi haurà d'haver una primera vegada. Com a pares no som espectadors passius del canvi tan important que per al nostre fill suposa començar l’escola. Ens preocupem pel seu benestar i voldríem fer-lo passar per aquesta nova experiència minimitzant-li el patiment. Ajudar a acomodar-se a la nova situació és la clau per a una bona adaptació.

És aconsellable preparar el petit amb antelació perquè es vagi fent a la idea de com serà la seva nova experiència. Pot anar bé despertar-lo al matí en els dies anteriors a l'inici de l'escola cada dia una mica més d'hora, així el primer dia no serà un canvi d'horari tant brusc. Si s'habituen a l'horari no els és tant dur el primer dia i ajudarem a que no associïn l'escola a una cosa negativa. Explicar-li al nen què farà en el seu primer dia i relatar com es desenvoluparà la jornada és una bona manera de suavitzar la por al desconegut.

Quan arribi el moment d’anar cap a l’escola, procurar no mostrar angoixa. Encara que no ho sembli, el nostre fill, per petit que sigui, notarà que alguna cosa passa i es posarà nerviós.

En acomiadar-se, és molt important no fer cas dels possibles plors. Si el nen es posa a plorar o cridar, ens hem d’acomiadar sense allargar-ho massa. Si veu que amb un plor ens pot retenir, la conducta es repetirà cada dia. Hem de acomiadar-nos amb naturalitat, dient-li que després el recollirem o simplement demostrant que marxem tranquils i confiats. Ser afectuós i breu, sense excessos.

És molt important no marxar de l'escola en un moment en què el nen no se n'adoni. Sempre cal acomiadar-se, es quedi plorant o no i dir-li afectuosament "fins després", recordar-li que més tard l'anirem a buscar.

Tampoc és bo prometre coses que no es poden complir, com "Vaig a aparcar el cotxe i ara torno". Si el nen se sent enganyat, confiarà menys en nosaltres i li costarà més creure que l’escola és un bon lloc.

Els dies següents hem de mostrar la mateixa actitud tranquil · la del primer dia. És important mantenir comunicació amb l'educadora. Li explicarem tot allò que ha canviat al nostre fill, ja siguin problemes de son, alimentació, conducta, etc. La mestra ens informarà sobre els avenços i dificultats del nostre fill i l'ajudarà des de l'escola a què se senti feliç i es vagi adaptant

Desenvolupar la intel·ligència per mitjà del joc

Benvolguts pares, mares i tutors legals

Avui parlarem de com ajudar a desenvolupar la intel·ligència per mitjà del joc.

En el desenvolupament del nen un dels aspectes que més afavoreixen el progrés de la seva intel·ligència és el joc i la multitud d’oportunitats que aquest suposa per a l’estimulació dels infants. Hem de tenir present, que la intel·ligència té multitud de vessants que requereixen una similar estimulació per a que els nens tinguin un desenvolupament equilibrat en les diferents àrees.

A l’actualitat es parla de que disposem d’unes 8 intel·ligències diferenciades, teoria desenvolupada pel psicòleg americà H. Gardner, i per suposat no tenim el mateix rendiment en totes elles, sinó que podem tenir una gran capacitat en una i un baix rendiment en una altra.

A continuació parlarem de les diferents intel·ligències i com les podem estimular per mitjà del joc:

Intel·ligència lingüística: es refereix a la capacitat relacionada amb el llenguatge, tant en la comprensió com en la seva expressió. Un exemple seria un escriptor o un poeta.
o Pel que fa a jocs i altres eines que podem utilitzar per estimular la intel·ligència lingüística podríem parlar d’endevinalles, cançons, jocs d’encadenar paraules...

Intel·ligència corporal o kinèstesica: es refereix a la capacitat per a utilitzar de forma precisa i exacte el nostre cos, tant pel que fa a moviments globals com córrer o ballar com a moviments fins. Un exemple seria un cirurgià.
o Pel que fa a jocs: podem parlar tant dels de tipus motor més gruixut com qualsevol tipus d’esport fins als moviments més fins com els jocs de construcció o de crear collarets amb boletes.

Intel·ligència musical: la capacitat per a percebre el ritme, tant pel que fa a l’escolta com a la producció musical per mitjà d’instruments o el cant. Un exemple seria un compositor, cantant.
o En quant a la seva estimulació la formula més eficaç consisteix en l’exposició a la música de forma el més precoç possible, especialment la música clàssica simfònica, però també esdevenen una eina important els jocs de seguiment de ritmes, les cançons infantils o bé els jocs d’afinar l’oïda com descobrir sorolls o instruments a la naturalesa o a la música.

Intel·ligència espacial: es tracta de l’habilitat per a percebre i representar-se l’espai, serien habilitats pròpies d’un arquitecte, un fotògraf, un artista, etc.
o Per a l’estimulació una de les formes més eficaces és l’ús de jocs de construcció, així com el dibuix o els jocs d’exterior com les curses d’orientació. Així mateix jocs complexos com els escacs ajudaran a desenvolupar aquesta capacitat.

Intel·ligència lògico – matemàtica: aquesta intel·ligència s’ocupa de la capacitat de resoldre problemes en els que no hi estigui implicat el llenguatge. Seria la intel·ligència més pròpia d’un matemàtic, un enginyer o un economista.
o La forma d’estimular aquesta intel·ligència seria la presentació de situacions problemàtiques i la cerca d’eines per a la seva resolució, aspecte que es pot desenvolupar tant a partir de jocs de taula.

 Intel·ligència interpersonal: podríem parlar de la nostra capacitat per a relacionar-nos socialment d’una forma eficaç i satisfactòria, resoldre adequadament els problemes interpersonals i comprendre i saber actuar conforme als sentiments dels altres.
o En aquest àmbit el joc esdevé de gran importància. Els jocs grupals i d’equip afavoreixen l’aprenentatge d’aquestes habilitats. No obstant, els jocs de simulació de situacions quotidianes, seran els que ens podran ajudar més en aquest sentit en aquestes edats.
 

Intel·ligència intrapersonal: probablement aquesta sigui una de les intel·ligències que més tard es desenvolupen, es tracta de la capacitat d’autoconeixement, autocontrol, identificació de les emocions pròpies i regulació del pensament. Podríem parlar de la intel·ligència pròpia d’un filòsof o un escriptor per exemple.
o Per anar potenciant aquesta intel·ligència, tot i que a les primeres edats resulta difícil, podem emprar jocs que estimulen l’atenció i la concentració com: cercar diferències o els jocs de taula que impliquen l’ús d’estratègia.

Intel·ligència naturalista: es tracta de la capacitat per copsar la natura, comprendre-la i poder actuar sobre ella de forma eficaç. Es tractaria de la intel·ligència pròpia de persones que treballen i viuen en contacte amb la natura com pagesos, botànics, biòlegs.
o La millor manera d’estimular aquesta mena d’intel·ligència consisteix en l’experimentació i la vivència de la natura, així el contacte amb aquesta resultarà fonamental pel seu desenvolupament.

Les relacions entre germans

Benvolguts pares i mares, tutors i tutores legals,

En aquest article que avui us publico tracta d’explicar les relacions entre germans, espero que us agradi.

LES RELACIONS ENTRE GERMANS

La relació entre germans a la llarga desenvolupa la interacció social d'un nen amb altres persones. Ell aprèn a compartir, a gestionar relacions personals, a establir connexions i comunicar-se amb els iguals. Igual que qualsevol relació a llarg termini , aquesta té aspectes naturals positius i negatius , i els nens aprenen tant de la interacció positiva com la negativa . Aprenen a ser compassius i respectuosos hi ha tenir empatia en el context de la dinàmica familiar .

INFLUÈNCIA
Aquesta relació primerenca també marca com els germans es relacionaran entre si en l'edat adulta. Això és particularment cert per als germans menors, que aprenen a manejar les fites significatius en les seves vides en veure com els experimenten els seus germans grans primer. El germà menor fins i tot podria experimentar algun tipus d'adoració i prendre decisions socials en conseqüència. Els germans podrien veure entre si més com parells i  sentir-se més segurs, confessant inseguretats i errors.

RIVALITAT ENTRE GERMANS

La rivalitat entre germans passa quan els nens senten que el seu lloc en la família està sent amenaçat per l'atenció i l'amor que li donen a un altre nen. El pare o els pares podrien ser el món sencer d'un nen petit , que podria sentir insegur si veu que li donen amor, elogis i acceptació algú més . Això pot ser agreujat si els pares cometen l'error de comparar els germans entre si o estableixen que la justícia sempre vol dir que rebin el mateix tracte . Els nens són individus que necessiten ser tractats com a tals , i en aprendre que els pares els valoren com a persones separades, poden sentir-se millor sobre el seu lloc en la unitat familiar .

Gràcies i fins una altra!

El llenguatge verbal

Benvolguts pares i mares, tutors i tutores legals,

En l’article que avui us publico parlarem sobre el llenguatge verbal i la seua evolució. Tot seguit us l’explico.

EL LLENGUATGE VERBAL I L’EDUCACIÓ INFANTIL

Des de el naixement el nadó ja es comunica mitjançant diferents tipus de llenguatge: el plor, el somriure, gestos…

A mesura que l’infant es va desenvolupant va adquirint nous aprenentatges sobre el diferents tipus de llenguatge: el llenguatge verbal, el musical, el plàstic, el matemàtic…

Tot llenguatge és comunicació i per tant, és un instrument que, com qualsevol altre, per poder- se’n valer s’ha de conèixer.

Afavorir el desenvolupament del llenguatge és un dels objectius primordials de l’etapa de l’educació infantil.

L’EVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE VERBAL

Què és el llenguatge verbal? El llenguatge verbal és una de les facultats específiques de l’ésser humà, aquesta facultat, però, no es desenvolupa per ella mateixa, sinó que necessita un medi social que la potenciï. Primer la família i després altres agents socials.

FACTORS QUE AFAVOREIXEN L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE(estímuls del pares, educadors/es, etc.):

• Fisiològics i cognitius (interns i localitzats en el subjecte) o Factors que depenen de l’ infant i el seu desenvolupament.
• Externs o ambientals.

Factors fisiològics: o   (Factors que depenen de l’infant i el seu desenvolupament.)aparell de fonació.

Els mecanismes d’adquisició del llenguatge que depenen de l’infant són:

• El grau de percepció sensorial; agudesa auditiva i visual. Serveix per emetre o captar els estímuls de l’exterior.
• Especialització de l’aparell de fonació; a través del plor, l’infant posa en funcionament per primera vegada l’aparell de fonació. La capacitat del sistema fono articulatori (laringe, cordes vocals, paladar, llengua, dents, llavis,..) Serveix per executar les ordres a través de gestos, sons o paraules.

Factors cognitius: la percepció, l’atenció, la memòria i la imitació.

El cervell humà és el responsable del funcionament neurològic i el control

voluntari de l’emissió dels sons.

Percepció: ens serveix per posar-nos en contacte amb el món a través dels sentits. En el cas del llenguatge els dos sentits més implicats són l’oïda i la vista.

Atenció: la percepció es va desenvolupant, els infants són capaços de mirar i escoltar amb més intencionalitat, durant més temps i de manera més selectiva. Primer és una atenció momentània i després serà una atenció voluntària i controlada.

La memòria: recull i organitza els diferents tipus d’informació de les paraules. Així l’ infant n’aprèn la pronunciació, el significat, la manera de

combinar-les i d’usar-les.

La imitació: primerament l’ infant realitza una imitació directa de l’adult i més endavant porta a terme una imitació diferida (amb absència del model).

Factors ambientals: afectivitat, procés d’ensenyament – aprenentatge i context sociofamiliar.

Afectivitat: està envoltat de l’atenció d’adults disposats a interpretar els seus esforços comunicatius, i és justament això el que dóna a l’ infant la confiança necessària per iniciar la comunicació.

El procés d’ensenyament – aprenentatge(procés E-A): cal que l’adult li parli. És l’adult l’encarregat de descodificar i codificar el que l’ infant diu i d’aquesta manera hi atribueix un significat, que l’ infant aprendrà.

El context sociofamiliar: lligat als factors afectius i d’ensenyament - aprenentatge que hi ha a l’entorn on creix l’infant.

Les persones adultes contribuiran a interaccionar amb l’infant a través dels mecanismes següents:

• una estimulació adequada, que propiciï la comunicació.
• una comunicació motivadora, que faciliti la interacció.
• una interacció qualitativa, mitjançant la qual es sàpiga escoltar i contestar adequadament.
• l’animació i invitació a la imitació, com a element d’aprenentatge.

Gràcies i fins una altra!

El fracàs escolar

Benvolguts pares, mares i tutors legals,

Un cop més, publiquem un article per tal que conegueu cada cop millor els vostres fills i filles.

En aquest cas, el tema a tractar serà el fracàs escolar: què és i com podem evitar-lo des de l’educació infantil i encarat des del vessant psicosocial i de la importància de la intervenció familiar. A més a més, amb aquest article pretenem posar a la vostra disposició una guia que us pugui servir de referent en cas que us sigui necessària.

Què és el fracàs escolar? Parlem de fracàs escolar quan un alumne/a no és capaç d’assolir les competències suficients per obtenir la titulació acadèmica mínima i obligatòria. Es dona per causes força diverses i, generalment, la causa no només recau en l’estudiant sinó que també en el professorat, autoritats educatives, polítiques educatives i família.

El fracàs escolar és totalment evitable (com més prematura sigui la intervenció, més efectiva resulta), i tot i que és possible que l’infant pateixi alguna dificultat, cal que observem bé per detectar-la o descartar-la i simplement motivar l’infant.

Si a casa us adoneu d’algun tipus de dificultat que pateix l’infant, cal que l’observeu i poseu en marxa les accions necessàries per poder-les superar: acudir a un professional per assessorar-se, parlar-ne amb el professorat, adequar les explicacions per tal que pugui seguir-les, adequar els objectius marcats per tal que l’infant no es desmotivi amb més fracàs... Si ningú s’adona d’aquestes limitacions o no se’n dóna la importància necessària l’infant pot patir trastorns en l’aprenentatge, que s’aniran acumulant curs rere curs i donaran pas al fracàs escolar. Per tant, és força important que observeu l’infant detalladament en diversos contextos.

En la cadena del fracàs escolar l’esglaó més dèbil és l’infant, en primer lloc perquè és un infant, en segon lloc perquè té dificultats que no pot evitar i, en tercer lloc perquè no és pedagog, psicòleg, mestre ni cap professional capaç de reconduir el seu propi aprenentatge. Per tant, és molt important no fer recaure la culpa a sobre seu. Això, no vol dir que els docents o les famílies en siguin els responsables, sinó que a partir d’un infant amb dificultats i l’aplicació d’unes acciones educatives poc encertades ha aparegut una problemàtica que cal solucionar.

A més a més, aquest infants ho passen malament, especialment si a causa d’aquestes dificultats són humiliats, castigats o rebutjats. Cal que entenguem que aquests infants són una part de la realitat i no un problema, el problema es dóna quan els adults responsables no resolen la situació i, per tant, els condemnem al fracàs.

És un bon procediment detectar quina és la dificultat concreta que planteja l’infant, posteriorment detectar-ne els factors que hi intervenen i, finalment, construir un programa especial per aquests infants amb objectius assolibles i portar-lo a la pràctica.

Per finalitzar, m’agradaria fer esment de les dificultats més freqüents que desencadenen en fracàs escolar si no estem suficientment atents (molts cops són nivells molt baixos i per això passen desapercebuts): TDAH (infant molt distret, amb baixa o nul·la concentració, molt mogut...), retard mental (errors globals en quasi tots els aprenentatges des de la primera infància), espectre autista (difícil connexió social amb iguals i adults), depressió infantil (trist, insegur, ansiós, irritable...), trastorns específics de l’aprenentatge (dislèxia, discalculia, retard psicomotriu...), trastorns funcionals del comportament (infants sense o amb poques normes, insegur, amb manca d’hàbits, desinteressat...) o trastorns dispedagògics (infants que passen de curs sense l’assoliment de les competències o capacitats marcades per aquell curs).

En conclusió, si creus que el teu fill pateix algun problema cognitiu que pot dur-lo al fracàs escolar:

1.   Avalua l’existència o no dels símptomes més freqüents

2.   Acut a un professional (la depressió i el dèficit d’atenció pot ser tractat pel pediatra, els trastorns específics cal que els tractin psicopedagogs preferiblement de l’escola)

3.   Davant de qualsevol cas de dubte cal que diguis el teu fill a un servei o centre de psiquiatria infantil on puguin assessorar-te psicòlegs, psicopedagogs i/o logopedes

Esperem haver-vos servit d’ajuda un cop més! Fins la propera!

Mètodes i dissenys III

Benvolgudes famílies,

En aquest article ús parlaré sobre algunes recomanacions per al bon desenvolupament dels infants des del seu naixement fins als 6 anys però abans de tot ús explicaré 4 definicions bàsiques que tothom hauria de conèixer alhora de tenir un fill o una filla. Que són les següents:

§  Creixement.  És un procés de canvis físics que es produeixen en la persona al llarg de la seva vida, des del naixement fins a l’edat adulta.

§  Maduració. És un procés de canvis biològics que es produeixen en l’ésser humà i que afecten l'estructura i la funció de les cèl·lules. Aquests canvis es produeixen automàticament sense cap tipus d’aprenentatge

§  Desenvolupament. És un procés de canvis psicològics que afecten el llenguatge, la memòria, l’atenció, etc. Aquests canvis són qualitatius i es produeixen al llarg de tota la vida de la persona.

§  Aprenentatge. És un procés d’adquisició del coneixement d’alguna cosa per mitjà de l’estudi o de l'experiència.

A continuació ús comentaré 2 llibres que trobo molt interessants, ja que un ens parla de com intentar educar allò tan complicat com són les emocions, i a l'altre ens parla de com ser pares avui en dia amb optimisme.

*        Educar les emocions

En aquest llibre l'autora incideix en la importància que té per a l'educació l'alfabetització emocional i l'adquisició d'habilitats de comunicació social i interpersonal. Proposa la narrativa com una eina més que pot educar les habilitats socials, l'autoestima i l'empatia en la prevenció d'actituds intolerants, en l'eradicació de l'assetjament, la violència, les drogues... Segons l'autora, no es poden ensenyar abstraccions, sinó concrecions. I és a partir de la suma d'aquestes que els valors s'erigeixen concrecions com un fet natural.

*        Ser pares: l'aventura diària

Aquest llibre ens aporta un punt de vista actual, dinàmic, útil per a tothom, del que comporta ser mares i pares avui en dia. Sempre en positiu, amb optimisme; veient el got mig ple. Ens fa pensar. Ens planteja alternatives. Ens ajuda a trobar el nostre camí, la manera com nosaltres volem educar els fills. Ens ajuda, en definitiva, a viure l’aventura diària de ser pares i mares.

També podem trobar molts recursos via web, una d'aquestes pàgines on podem trobar informació, blogs, videos i enllaços que ens poden guiar a l'hora d'educar els nostres fills i filles, aquesta pàgina és la següent:

http://criatures.ara.cat

Una altra pàgina web és aquesta de la Generalitat de Catalunya, que ens parla sobre l'educació en valors i crec que és molt profitosa per a l'educació dels infants. La podeu trobar al següent enllaç.

GenCat

I per acabar m'agradaria recomanar-vos també una revista que ens  proporciona informació útil i de qualitat sobre tot allò que interessa a les famílies i a tothom qui viu amb nens i nenes de qualsevol edat, des de l'embaràs fins als 8 anys aproximadament: salut, alimentació, educació, psicologia, lleure, cultura. I ens proporciona idees i recursos per redescobrir la vida saludable, natural i solidària, aprofitant l'experiència de viure amb nens i nenes.

Aquesta revista es diu Viure amb família.

Moltes gràcies per la seva atenció i espero que els ajudi a resoldre tots els dubtes que puguin tenir sobre el desenvolupament dels seus nens i nenes.

Mètodes i Dissenys II

Benvolguts pares i mares!

Moltes vegades us haureu preguntat com és o potser el desenvolupament dels vostres fills a partir del seu naixement fins als sis anys, per això a aquest article us recomanaré llocs web on podreu trobar informació i conèixer de primera mà el desenvolupament del vostre fill.

Webs:

En aquesta primera web que us indico trobarem una graella on diferents autors ens citen el desenvolupament dels infants en cada edat, aquesta graella ens indica el desenvolupament fins als dotze anys.

http://wikiant11pgrup1.wikispaces.com/GRAELLA+PSICOLOGIA+DEL+DESENVOLUPAMENT+%28NENS+DE+0-12+ANYS%29

En aquesta segona web que us recomano és una web de les Illes Balears però hi ha una presentació power point molt completa amb tot el desenvolupament dels nens de 0 a 6 anys. Ens explica com són els nens a cada edat i les necessitats que tenen, jo l’he trobat prou interessant. A continuació adjunto l’enllaç.

http://www.ibsalut.es/ibsalut/ca/professionals/capdi/bibliografia/guies/guia-del-desenvolupament-infantil-des-del-naixement-fins-als-6-anys

En aquest tercer  lloc web us recomano la guia de desenvolupament de

0 - 3 anys i la guia del desenvolupament dels 3 - 6 anys, les dues guies són tant per a famílies com per a personal educador. Les dues guies estan en format pdf per poder-les descarrega. En aquesta guia s’han agrupat els tres aspectes del desenvolupament.

·         Desenvolupament psicomotriu i autonomia personal

·         Desenvolupament vers les relacions amb l’entorn físic i social

·         Desenvolupament de la comunicació i el llenguatge

Quan comenceu la lectura d’aquest manual heu de tenir en compte que cada infant presenta un ritme de maduració diferent.

A continuació adjunto l’enllaç.

Guia de 0-3 anys: http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/d48e6658-4868-4846-a6f7-7a36f83ea845/guia_de_desenvolupament_0-3_anys.pdf

Guia de 3-6 anys:

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/06eab656-5f4d-4e35-8d2a-04fca258d91c/guia_de_desenvolupament_3-6_anys.pdf

Per últim com a lloc web us recomano la guia per a pares i mares sobre el desenvolupament, la cura i el joc en els infants de 0 a 6 anys. Hi ha un recull de recursos i serveis dirigits a donar suport a les famílies. Aquesta guia ha estat realitzada pel Consell Comarcal del Pallars Sobirà. A continuació adjunto l’enllaç:

http://www.pallarssobira.cat/sites/default/files/upload_docs/Llibret_low.pdf

Llibres:

Com a llibre us recomano un llibre que ens ofereix un resum sobre la visió actual sobre el desenvolupament infantil des de abans del naixement fins l’edat escolar. He de dir també que el llibre es molt asequible.
Títol: Desarrollo infantil, desde la concepción a la edad escolar.

Aquest segon llibre que us recomano fa referència a la importància del joc per al desenvolupament del infant.
Títol: El juego y el desarrollo infantil

Revistes:

Com a revista us recomano la revista carrusel  per a pares 2.0, questa revista ens parla del desenvolupament de l’infant i de moltes altres coses relacionades amb els infants i recursos per als pares. Es poden llegir alguns articles per Internet.

Per finalitzar us recomano la revista Aula d’infantil on també hi ha articles relacionats amb el desenvolupament infantil i altres articles molt interessants tant per a pares, com per a docents.

Fins aquí les recomanacions de llocs web per al desenvolupament de l’infant de 0-6 anys. Espero que us hagi estat útil.

Fins aviat!