miércoles, 30 de abril de 2014

Mètodes i dissenys

Benvinguts de nou família!

A l’article d’avui podreu aprendre, com sempre, una miqueta més sobre els vostres fills i filles. Exactament, us oferim tot un seguit de recursos, que podreu consultar quan vulgueu, que contenen informació sobre el desenvolupament dels vostres fills i filles de fins a 6 anys.
El primer recurs que us proposo i on estic segura que podreu trobar moltíssims llibres en relació al desenvolupament dels vostres infants és la biblioteca. En aquest espai podreu gaudir de la recomanació del/a bibliotecari/a i/o demanar-li informació i referències sobre els llibres que busqueu. Si la biblioteca a la que aneu forma part de la Xarxa de Biblioteques de Catalunya i en sou socis, a més dels llibres que tinguin allà disposareu, també, dels de la resta de biblioteques membres de la xarxa. És un recurs econòmic i a disposició de tothom, tot i que no sempre la tenim en ment!
Un dels llibres que jo, personalment, us recomanaria és La primera infància i el seu futur de Jesús Palacios i Elsa Castañeda.
Un altre lloc on la informació és infinita és Internet. Per accedir-hi és necessari disposar d’un ordinador i accés a la xarxa. Si no disposeu d’aquests elements, cal que sapigueu què a la majoria de biblioteques municipals en tenen i estan a disposició d’aquells que els necessitin. D’altra banda, és important que aneu amb cura alhora d’escollir les pàgines web què llegiu, ja que és un espai en el que qualsevol pot penjar-hi contingut i és habitual trobar-ne de fals. Jo us recomano dues pàgines web per tal que les pugueu visitar i consultar quan us sembli oportú:
- Guia de criança: aconsella sobre com anar modificant els hàbits d’autonomia, la comunicació i el llenguatge, els límits i els jocs en funció del desenvolupament dels infants entre 2 i 4 anys. L’enllaç on podreu trobar-la és el següent:
http://w110.bcn.cat/SantMarti/Continguts/final%20guia%20CRIAN%C3%87A%2018-6-13.pdf
- L’infant de 0 a 3 anys: és un document que mostra les pautes que indiquen l’evolució dels nens i nenes. En la lectura d’aquest manual és important que tingueu en compte que cada nen o nena té un ritme maduratiu diferent de la resta. L’enllaç on podreu trobar-lo és el següent: http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/d48e6658-4868-4846-a6f7-7a36f83ea845/guia_de_desenvolupament_0-3_anys.pdf
Un altre dels recursos als quals podeu accedir per a qualsevol dubte i/o consulta sobre el desenvolupament del vostre fill o filla és el CDIAP. El CDIAP és un centre de desenvolupament infantil i atenció precoç amb el qual podràs consultar si creus que el desenvolupament del teu fill o filla no és adequat a la seva edat. Els diferents professionals del centre us faran un diagnòstic i seguiment, si el necessita, o us tranquil·litzarà en cas de què no sigui res.
N’hi ha diversos en tot Catalunya. En el següent enllaç podràs consultar quin és el que us queda més a prop en funció de la zona en què visqueu: http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.cb7c44c1c72cf6b43f6c8910b0c0e1a0/?vgnextoid=2d7cd105c36d5210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2d7cd105c36d5210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

Constructivisme a l'escola

Benvinguts un cop més al nostre espai família!

Avui us expliquem com treballem a l’escola a partir d’una concepció constructivista.
El constructivisme és una corrent pedagògica basada en la teoria del coneixement constructivista, que postula la necessitat de facilitar-li a l’alumne eines que li permetin crear els seus propis procediments per a resoldre una situació problemàtica, el que implica que les seves idees es vagin modificant i segueixi aprenent.
A l’escola posem en pràctica un paradigma en què el procés d’ensenyament-aprenentatge es percep i es du a terme de forma dinàmica, participativa i interactiva, de forma que el coneixement resulta una construcció creada per l’infant.
Creiem que no hi ha una única manera de fer les coses i és per això que abastim a l’infant de múltiples opcions que poden utilitzar a plaer, segons com a ells els siguin més fàcils d’aplicar.
És possible, que molts de vostès, arribat aquest punt de l’article es preguntin quin sentit té l’educació si totes les concepcions són vàlides, per què educar els infants si ells ja construeixen esquemes alternatius tan clars per a ells com els elaborats culturalment, per a què tenim doncs ciència i saber universal...
I doncs, no és que els infants creen els coneixements partint des de zero, sinó que els docents els apropem a conceptes, experiències i idees ja estructurades. A partir d’aquestes aproximacions i tenint en compte que cal arribar al mateix resultat, ells experimenten i poden escollir quin procediment els resulta més fàcil, clar i/o operatiu.
Vull posar-vos un exemple pràctic per tal que ho pugueu entendre millor. És un exemple matemàtic senzill, però és aplicable a moltes àrees.
    Donem la següent operació matemàtica que cal resoldre:
    10+8+4=?
L’infant pot sumar els components de l’operació directament fent 10+8=18 i 18+4=22, igual de correcte seria sumar 10+10=20, 20+4=24 i 24-2=22 (tenint en compte que és més fàcil sumar desenes completes i que el raonament fet és restar els 2 que van de 8 a 10 al final), també podria desglossar l’operació d’aquesta manera: 8+4=12 i 12+10=22 (ja que els nombres petits són fàcils de sumar i les desenes també)... Tots els procediments serien correctes sempre i quan el resultat final sigui 22.

A l’escola, hem escollit aquesta metodologia d’ensenyament perquè creiem que és molt efectiva, a més de molt rica a nivell d’adquisició d’experiències per part de l’infant.

martes, 22 de abril de 2014

En qui recau la responsabilitat d'educar els nens?



Benvolguts pares i mares!


Algun cop us heu fet aquesta pregunta: en qui recau la responsabilitat d’educar als nens?


La responsabilitat d’educar als nens recau sobre els pares encara que cada vegada  més les famílies tenen menys temps per a ocupar-se dels seus fills, ja que la mare quatre mesos després del naixement del nen torna al treball. Els avis juguen un paper important a l’hora de cuidar als nets, ja que moltes mares cedeixen aquesta responsabilitat als avis durant l’horari laboral.


També hem de tenir en compte en la societat que vivim que no para d’ensenyar-nos coses constantment, la televisió també juga el seu paper important dintre l’educació de nens i nenes, ja que aquest disposen de temps després de l’horari escolar on la programació de la televisió és vergonyosa.


Ara parlaré del psicopedagog dibuixant i pensador Italià Francesco Tonucci (Fano 1941) també conegut pel pseudònim de “Frato”, fa una crítica a l’escola actual i té diferents idees per a modificar-la.


Per a Tonucci els nens han de participar en la gestió i en les decisions de l’escola per a sentir-se lliures i aconseguir una escola democràtica. Dóna molta importància a la lectura en veu alta i creu que els nens han de tenir a les tardes més temps lliure i pocs deures, ja que, en horari escolar estan suficient temps a les aules, s’ha de deixar que els nens expliquen les seves experiències i escoltar-los per oferir el millor camí per al seu progrés.

Per a ell, els nens no són recipients buits de coneixements, tenen les seves pròpies vivències i formes de pensament i s’han d’escoltar i crear entre tots els coneixements. Afirma que si ens centrem menys en el que se sap fer, i més en el que som capaços d'arribar a fer, tindrem nens més motivats i menys frustrats que ajudaran a crear persones més segures de si mateixes. 

També pensar que el mestre és qui ha de seguir a la classe per a poder avaluar els progressos dels nens i seria millor canviar les aules per tallers on els alumnes estarien sempre envoltats d’allò que estan estudiant en aquest moment com potser un laboratori, un taller de música amb instruments per a practicar o escoltar… El pedagog Francesco Tonucci creu en una escola capaç de promoure totes aquestes idees de treball en grup i incloure la família i la cultura dintre d’aquesta per a formar persones capaces de respectar-se,lliures i tenir les seves pròpies opinions i crear el coneixement entre docents i alumnes i així aconseguir millorar l’avui i crear un futur millor.  


Espero que us hagi agradat.       
Fins aviat!
                                                                                                           Cristina Berenguer Rojano
                                                                                                           Tutora de P-4 " Les Papallones"

viernes, 18 de abril de 2014

Paper de mestre i alumne en el procés aprenentatge/ensenyament

Benvolgudes famílies,

En l'article d'avui parlaré sobre el paper que tenen el/la mestre/a i dels/les alumnes en el procés d'aprenentetge-ensenyament.

Pel que fa al paper dels/les mestres, abans es veien més com a cuidadors/es, en canvi, ara podem dir que tenen un paper de oient i facilitador del procés d'ensenyament.

Pel que fa al paper dels alumnes, anys enrere se'ls tractava com a subjectes passius i sense drets i la societat els tractava més com a un problema. A mesura que han anat passant els anys, per sort, això ha anat canviant, fins a arribar a l'actualitat en el que es veu a l'alumne com un subjecte actiu, que pensa i veu el món a la seva manera i que construeix el seu coneixement a partir de la interacció amb les persones i amb el medi ambient que el rodeja.

De entre les funcions que porta a terme un professor d'educació infantil avui dia podem trobar:
  • Comprendre que la primera infància és una etapa per a conèixer el seu cos.
  • Prestar atenció i educació
  • Organitzar situacions d'aprenentatge per a nens tenint en compte el seu desenvolupament.
  • Planificar pedagògicament l'educació infantil.


Entre moltes altres, generalment, posant més èmfasi en la cura amb els alumnes de 0-3 anys i amb els de 3-6 anys amb els continguts a tractar i ensenyar.

Moltes gràcies per la seva atenció.

Salutacions.


Ferran Adell Prades.
Tutor de P - 4 "Les girafes"

lunes, 14 de abril de 2014

Enllaços d'interès

Recursos per a un bon desenvolupament dels infants de 0 a 6 anys
Benvinguts i benvingudes!
Molts cop us podeu preguntar una sèrie de qüestions adreçades als infants: Com és ? Què necessita? Què podem fer per ajudar-lo en el seu desenvolupament?
Per aquest motiu, en aquest segon article he trobat interessant recomanar-vos diverses lectures, revistes i llocs web que us poden orientar i ajudar en aquests moments. El material que us facilito us ajudarà a trobar informació sobre el desenvolupament  adequat dels vostres fills i filles de 0 a 6 anys.

Els dos llibres que us recomano són els següents: 

*  HERNANDO DUQUE(2006). Desarrollo integral del niño de 0 a 3 años. Bogotá: San Pablo. 
Aquest llibre  pot constituir una valuosa i pràctica guia per als pares de família i també per aquells que tenen al seu càrrec la cura dels petits. Suggereix activitats d’estímul i orienta a l’adult, respecte al desenvolupament del nen entre els 0 i els 3 anys d’edat.

* ROSA JOVE (2011). La crianza feliz: cómo cuidar i entender a tu hijo de 0 a 6 años. Madrid: La    esfera de los libros.
Aquest ens explica com cuidar i entendre als fills des del naixement fins els 6 anys. Partint de la premissa que en aquesta etapa es forja bona part de la personalitat del nen. Tot suggerint una sèrie de pautes que us poden servir per aconseguir una criança feliç.

Referent a les pàgines web, us suggereixo dues i un document en línia que us pot servi d’ajudar. Aquestes són les següents:

            *   Un lloc web anomenat ESCOLA DE MARES I PARES (EDMIP).
En aquest portal web  trobareu articles dissenyats per donar pautes i orientacions per  reflexionar com educar els fills i les filles. Adreçat a les diferents tipologies de famílies (pare i mare, mare o pares sols,etc.). L’enllaç és el següent:   http://www.edemip.com

      *  Un altre recurs que us vull recomanar és una pàgina web anomenada Centres de documentació de Serveis Socials. Aquesta pàgina recull monografies, articles, institucions, recursos web i normativa per aprofundir en l’educació dels fills/es. També inclou una sèrie d’institucions vinculades a l’educació, tant des de l’àmbit familiar com escolar. L’enllaç és el següent:

* Un document en línia que us suggereixo és la Guía para el desarrollo infantil desde el nacimiento hasta los 6 años.  Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de Atención Temprana. GAT (2010). Disponible des d’Internet ;http://www.ibsalut.es/ibsalut/ca/professionals/capdi/bibliografia/guies/guia-del-desenvolupament-infantil-des-del-naixement-fins-als-6-anys>
En aquest document ens explica els primers anys de vida de l’infant. Alguns cops els pares no comprenen molt bé al seu nadó o el nen petit. Per aquest motiu,  ens dóna certes pautes que poden resultar de gran ajuda.

Finalment, la revista que us pot resultar útil és la següent:  

* Padres e hijos. Aquesta us servirà de guia completa per a la cura i desenvolupament infantil. L’objectiu és resoldre els dubtes més comuns de les lectores pel que fa a l’embaràs, part, post part, nutrició, educació i cada episodi clau del desenvolupament infantil.

Espero que us ajudin a resoldre els dubtes i us siguin útils tots els recursos que us he recomanant per poder consultar-ho quan cregueu oportú.
Gràcies i fins aviat!     

Inés Bel Ferré
Tutora P - 5 “Els dinosaures”

jueves, 10 de abril de 2014

El desenvolupament físic

Benvingudes famílies!

En l’article d’avui, m’agradaria parlar-vos sobre el desenvolupament físic.

Primer que tot començaré definint què és el desenvolupament físic.
Aquest es refereix als canvis corporals que experimenten els nens i les nenes,especialment en pes i alçada.

Els infants en néixer tenen un baix to muscular. També estan desproporcionats, tenen el cap més gran que el tronc. El desenvolupament segueix diversos principis, els més importants són:
  • La llei de maduració cefalocaudal. Aquesta estableix un desenvolupament que va del cap fins als peus.
  • La llei de desenvolupament pròxim-distal. Segons aquesta llei el desenvolupament va de dins cap a fora.
Tot seguit us explico els diferents fets claus en el desenvolupament psicomotor de l’infant. Indicant cap a quins mesos ja té un domini total per aguantar el cap, asseure’s, estar dret, caminar, desplaçar-se i finalment,  pujar i baixar escales:

  1. Aguantar el cap:
Al mes comencen aixecar el cap durant un temps curt.
Als 3 mesos, aguanta el cap en posició vertical.
Als 4 mesos, aguanta el cap en totes les postures.

  1. Tronc
ASSEGUTS
Al néixer no aguanta l’equilibri.
Als 3 o 4 mesos pot seure poca estona.
Als 6 mesos pot seure sol, però encara es desequilibra.
Als 8 mesos ja domina la posició asseguda.

DRETS
Als 6 o 7 mesos fa pressió amb els peus quan el poses dret, però poc temps.
Als  9  mesos es pot posar dret, però necessita un suport per aguantar-s’hi.
Als 14 ja pot caminar sol.

  1. Desplaçaments
Als 6 o 7 mesos es mouen a través de l’abdomen.
Als 8 o 9 mesos ja gategen.
Als 9 o 10 mesos, caminen aguantant-se amb les dues mans.
Als 12 caminen sols.
Als 14 mesos milloren el caminar.
Als 2 anys caminen com els adults.

  1. Pujar i baixar escales
Als 13 mesos de 4 grapes.
Als 18 pugen amb dos peus a cada escaló, agafant-se amb una mà.
Als 20 o 24 mesos pugen alternant els peus.
Als 30 mesos pugen i baixen alternant el peus.


Gràcies i fins una altra!

Inés Bel Ferré
Tutora P - 5 “Els dinosaures”

martes, 8 de abril de 2014

Comportament innat o adquirit?

Benvinguda família!

A l’article d’avui podreu aprendre una miqueta més sobre els vostres fills i filles. Exactament, podreu descobrir què del comportament dels vostres infants és innat i què és adquirit.

Us proposo començar analitzant les següents definicions:
Comportament innat: és aquell que no requereix aprenentatge o experiència prèvia; amb el qual es neix i s’hereta genèticament, per tant, generalment afecta a tota la raça. Aquesta part del comportament no queda influïda per l’ambient en el qual es desenvolupa o les condiciones en les que habita l’infant.
Comportament adquirit: dit de tot aquell aprenentatge que adquireix un ésser humà o animal al llarg de tota la seva vida. L’ambient, l’educació i l’experiència són factors determinants per a aquest comportament i pot ser modificat o extingit a través d’un procés d’ensenyament-aprenentatge adequat. És un comportament individual, per tant, no afecta a tota la raça.

Entès això, podem dir que el comportament dels nostres nens i nenes és per una part innat i per l’altra après, ja que tots neixen amb diferents característiques comunes i per tant innates, com per exemple l’acte de respirar, el batec del cor o l’instint de protecció i supervivència que tenim tots els éssers humans; i d’altres que anem aprenent al llarg de tot el camí, com per exemple la parla.
És quelcom freqüent utilitzar frases com “em surt de dins”, “no puc fer res per canviar-ho”, “el meu fill ha heretat aquest caràcter”... Cal tenir en compte que la majoria d’actes que efectuem les persones, i per tant també els nens i nenes, són deguts al comportament adquirit que anem desenvolupant en funció de les experiències pròpies i no al comportament innat. Per tant, generalment, el comportament dels nens i nenes serà modificable mitjançant alguns programes d’aprenentatge com poden ser el condicionament clàssic o el condicionament operant. (Si en vols més informació pots accedir al següent enllaç que et durà a una pàgina web amb recomanacions sobre aquests programes: http://www.psicodiagnosis.cat/areaescolar/tecniquesmodificacioconductaalaula/procediments-operants-refor-castig--/)
Tot i això, és cert que tots naixem amb predisposicions o reflexos innats o no apresos que ens ajuden a sobreviure. Això no vol dir que siguin immodificables, doncs podrien canviar-se mitjançant mecanismes d’aprenentatge. Per exemple, els nadons quan neixen ploren només per satisfer necessitats bàsiques com menjar, a poc a poc van aprenent a “utilitzar” el plor per aconseguir coses i comencen a utilitzar-los per a moltes coses: tenen gana, volen que els agafis, tenen set, etc.
Per tant, com ja havia dit anteriorment, la majoria dels comportaments humans són apresos i són apresos en funció de la relació entre la persona i l’entorn, és a dir, en funció de les pròpies experiències. A més a més, és un procés constant i que no s’acaba mai.
En conclusió, podem dir que la “personalitat” de l’infant es construeix a partir de les experiències que va consolidant i que si no t’agrada que el teu fill/a faci això o allò, pots canviar-ho: tu tens la clau per fer-ho!

Fins aviat!


Beatriz Serra Arquero aaaa Tutora P-3 “Peixets”